Per a l'empresari individual autònom existixen dos mètodes per al càlcul de l'import que pagarà a Hisenda cada trimestre, Estimació Objectiva (mòduls) i Estimació Directa. Este quadern pretén proporcionar les claus que permeten a l'empresari, dins de les limitacions, optar per l'opció més recomanable per al seu negoci.

1. Consideracions prèvies
2. Estimació Directa vs. Estimació Objectiva
   1. Estimació Directa
      1. Estimació Directa Normal
      2. Estimació Directa Simplificada
   2. Estimació Objectiva
3. Factors a tindre en compte a l'hora de prendre la decisió
4. Com es renuncia als mòduls?
5. Consideracions Finals

DESCARREGAR QUADERN EN FORMAT PDF

1. Consideracions Prèvies

L'strong empresari individual (AUTÒNOM) és una persona física que realitza en nom propi i per mitjà d'una empresa una activitat comercial, industrial o professional. És una figura clàssica en el món empresarial i constituïx una de les formes més freqüents de creació d'empresa i sol ser triada fonamentalment pels comerços al detall (botigues de roba, aliments, papereries, articles de regal, joieries, quioscos de premsa, venda d'aire condicionat, ferreteries, etc.), i per professionals com a lampistes, electricistes, pintors, decoradors, advocats, economistes, arquitectes, etc.

Des del punt de vista fiscal, els autònoms empresaris individuals (i els socis d'una Comunitat de Béns o una Societat Civil)tributen per les seues rendes empresarials a través de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), a diferència de les persones jurídiques -societats- que tributen pels seus beneficis a través de l'Impost de societats.

Els rendiments de les activitats empresarials en l'IRPF poden determinar-se per dos mètodes o modalitats de tributació diferent:

a) Estimació Directa

• Normal
• Simplificada

b) Estimació Objectiva (mòduls)

Els negocis els epígrafs d'activitat dels quals es troben dins dels que s'inclouen en la tributació per estimació objectiva (mòduls) adopten per defecte este sistema. Però aquells empresaris que no vulguen tributar d'esta manera han de manifestar la seua renúncia a l'Agència Tributària existint uns terminis per a fer-ho.

Existix, per tant, la possibilitat per a determinades activitats econòmiques, de poder triar entre tributar en estimació directa o bé per estimació objectiva. La decisió és transcendent ja que si eixa activitat esta subjecta a estimació objectiva i es renuncia a la seua aplicació per a acollir-se a estimació directa, l'autònom no podrà canviar-se de nou fins que passen tres anys.

Davant este dilema s'enfronten, tant els nous empresaris com els empresaris individuals en actiu, amb l'objectiu de disminuir la seua tributació per IRPF. Però, en realitat, quins són els factors que et fan optar per l'un o l'altre? I, més important encara, es pot triar en qualsevol moment el mètode de tributació més beneficiós?

Abans de donar resposta a les dos preguntes, és convenient diferenciar els dos règims a partir de les seues característiques fonamentals.

A dalt

2. Estimació Directa vs. Estimació Objectiva

En primer lloc cal tindre en compte el que quan es parla de estimació directa i estimació objectiva (mòduls), ens estem referint a l'impost sobre la renda (IRPF) i no a l'impost sobre el valor afegit (IVA). En l'IVA existix la figura anàloga de "mòduls" que és el règim simplificat amb característiques generals similars.

D'altra banda i com a continuació veurem, la diferència principal entre una modalitat de tributació i l'altra és la manera de calcular el rendiment obtingut del negoci, que servirà de base per a fixar la càrrega impositiva i les quantitats que hauran de pagar-se a Hisenda.

A dalt

2.1.- Estimació Directa

En el règim de Estimació Directa (conegut vulgarment com a 'comptabilitat o "per IVA") es paguen impostos segons els rendiments que efectivament s'obtinguen al llarg de l'any i no en funció de cap element de l'activitat.

Esta modalitat implica el càlcul del benefici real obtingut en la realització de l'activitat. Per a això es determinarà el volum total d'ingressos i es descomptaran els gastos deduïbles, obtenint com a resultat el benefici/pèrdua net i aplicant a eixa quantitat el tipus impositiu correspondiente.se paga pel rendiment positiu obtingut, quan este es produïx, sent una quantitat que varia en funció del mateix

El rendiment net així calculat, si es complixen els requisits previstos, serà minorat per la reducció per l'exercici de determinades activitats econòmiques.

A dalt

2.1.1 Estimació Directa Normal

El règim d'Estimació Directa Normal s'aplica, amb caràcter general, a tots els empresaris i professionals que no estiguen acollits a la modalitat simplificada o al règim d'estimació objectiva.

En tot cas s'aplicarà sempre que:

• L'import de la xifra de negocis del conjunt d'activitats exercides pel contribuent supere els 600.000 € anuals l'any immediat anterior
• Que s'haguera renunciat a l'Estimació Directa Simplificada. En este cas s'ha de romandre en l'Estimació Directa Normal un mínim de 3 anys.

L'strong rendiment net es calcula per diferència entre els ingressos computables i els gastos deduïbles, aplicant, amb algunes matisacions, la normativa de l'Impost de societats (són aplicable els incentius i estímuls a la inversió de l'Impost de societats).

• Com INGRESSOS computables s'entendrà la totalitat dels ingressos íntegres derivats de les vendes i de la prestació de servicis (inclosos els servicis accessoris a l'activitat principal), que constituïxen l'objecte propi de l'activitat així com, l'autoconsum i les subvencions, entre altres.
• Seran GASTOS, aquells que es produïxen en l'strong exercici de l'activitat que siguen fiscalment deduïbles, es troben justificats i degudament registrats comptablement.
• els de subministraments
• els de consum d'existències
• els gastos del personal
• els de reparació i conservació
• els d'arrendaments
• les amortitzacions, que es computaran en la quantia que corresponga a la depreciació efectiva dels diferents elements en funcionament, segons el resultat d'aplicar els mètodes previstos en el Reglament de l'Impost de societats.
• Provisions: es poden deduir les provisions per les insolvència de trànsit (clients de dubtós cobrament) o optar per una deducció de l'1% de la provisió global de deutors

El rendiment net així calculat serà reduït en cas de ser irregular i si es complixen els requisits previstos serà minorat per la reducció per l'exercici de determinades activitats econòmiques.

És IMPORTANT ressaltar que com a mesura per a fomentar la creació d'empreses, l'o Ley11/2013, de mesures de suport a l'emprenedor i de l'estímul del creixement i de la creació d'ocupació ha establit per als contribuents que hagueren iniciat l'exercici d'una activitat econòmica a partir d'1 de gener de 2013 i que determinen el rendiment net de la mateixa conformement al mètode d'estimació directa, la reducció en un 20 per cent del rendiment net positiu declarat conformement a este mètode, tant en l'strong primer període impositiu en què el mateix siga positiu, com en el període impositiu següent.

Respecte a les obligacions comptables i registrals

• Activitats empresarials:comptabilitat ajustada al Codi de Comerç i al Pla General de Comptabilitat.
• Activitats professionals:són obligatoris els llibres registre d'ingressos, de gastos, de béns d'inversió i el de provisions de fons i bestretes.

Els contribuents en estimació directa normal, hauran de realitzar quatre pagaments fraccionats trimestrals en l'a MODEL 130 a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en els terminis següents:

• 1r TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de de abril
• 2n TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de de juliol
• 3ER TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4t TRIMESTRE. Entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent

Si algun trimestre no resulta quantitat a ingressar, haurà de presentar-se declaració negativa.

L'import de cada un dels pagaments fraccionats es calcularà com s'exposa a continuació.

1. Activitats empresarials: en general, l'strong 20 per 100 del rendiment net obtingut des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referisca el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any, així com, les retencions suportades si es tracta d'una activitat empresarial d'arrendament d'immobles.
2. Activitats professionals: l'strong 20 per 100 del rendiment net, des de l'inici de l'any fins a l'últim del trimestre al qual es referix el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any i les retencions i els ingressos a compte que els hagen practicat des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referix el pagament.

A dalt

2.1.2 Estimació Directa Simplificada

És aplicable el règim d'estimació directa simplificada als empresaris i professionals quan concórreguen les següents circumstàncies:

1. Que les seues activitats no estiguen acolliments al règim d'estimació objectiva.
2. Que, l'any anterior, l'import net de la xifra de negocis per al conjunt d'activitats desenrotllades pel contribuent no supere els 600.000 €
3. Que no s'haja renunciat a la seua aplicació.
4. Que cap activitat que exercisca el contribuent es trobe en la modalitat normal del règim d'estimació directa.

El rendiment net es calcularà conforme les normes de l'Impost de societats (ingressos menys gastos) i seguint l'esquema exposat anteriorment per a l'Estimació Directa Normal, amb una sèrie de particularitats, on destaca la consideració dels gastos

A. Què es considera com a gasto?

Els criteris que Hisenda establix per a considerar que un desemborsament econòmic pot ser considerat com a gasto deduïble són:

• Han de ser gastos vinculats a l'activitat econòmica realitzada per l'autònom, o com diu Hisenda, que estiguen 'afectes' a esta'. Ha de demostrar-se que el gasto és necessari per al desenrotllament de l'activitat i que no correspon a la vida privada del/la empresari/ària
• Han de trobar-se convenientment justificats mitjançant les corresponents factures. Només a vegades poden valdre factures simplificades (els tiquets ja no existixen).
• Han d'estar registrats comptablement per l'autònom en els seus corresponents llibres de gastos i inversions.

D'estos tres criteris el més peculiar és el primer, ja que per a determinades partides de gasto l'autònom haurà de demostrar que corresponen a la seua activitat professional i no a la seua vida privada. Això ocorre per exemple amb la vivenda pròpia si allí es desenrotlla l'activitat, sent necessari determinar el percentatge del gasto que es pot afectar l'activitat i el que no.

Tingues en compte que tot gasto relacionat amb la teua activitat és deduïble, encara que hauràs de justificar-ho, per la qual cosa convé documentar-los i portar el llibre de gastos explicant el detall de cada factura perquè en el cas de tindre una inspecció pugues defendre't adequadament. I no convé que abuses unflant els teus gastos perquè en cas que t'inspeccionen no podràs defendre-ho i serà pitjor.

Quant al segon requisit, és el que està darrere d'eixe 'sa costum' de demanar factura de tot. Quan no es possible aconseguir esta factura (gastos fora d'UE, quotes d'autònoms, comissions bancàries, segur, taxes, impostos…) es pot justificar el gasto aportant el comprovant o justificant bancari.

Si hi ha algun gasto que s'ha oblidat, es pot incloure en la pròxima declaració, tenint en compte el termini màxim de 4 anys per a deduir l'IVA d'eixa factura.

Passem a continuació a veure el llistat de gastos amb més detall:

B. Gastos deduïbles generals

A continuació, relacionem els gastos més habituals que ha de considerar l'autònom, seguint la relació establida per Hisenda:

• Consums d'explotació: compres de mercaderies, matèries primeres i auxiliars, combustibles, elements i conjunts incorporables, envasos, embalatges i material d'oficina. El consum de l'exercici es calcula d'acord amb la següent fórmula:

Consums = existències inicials + compres - existències finals.

• Sous i salaris: pagaments als treballadors contractats per e/lal autònom/a en concepte de sous, pagues extraordinàries, dietes i assignacions per a gastos de viatges, retribucions en espècie, premis i indemnitzacions.
• Seguretat social a càrrec de l'empresa: cotitzacions derivades de la contractació de treballadors i cònjuge i familiars autònoms col·laboradors. Pel que fa a les aportacions a mutualitats de previsió social, són deduïbles aquelles que cobrisquen les mateixes contingències que el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) amb el límit de la quota màxima per contingències comunes establida en el règim especial de la Seguretat Social. Totes les aportacions que superen este límit i que es corresponguen a assegurances amb idèntiques cobertures que els plans de pensions els resultaran d'aplicació les reduccions en base imposable de la seua renda.
• Quota d'autònoms: com a gasto necessari per a l'exercici de l'activitat econòmica, la quota d'autònoms és deduïble en la declaració de l'IRPF. Es tracta d'un gasto que està lligat a l'exercici de l'activitat i que, per tant, és necessari per al seu acompliment. A més, es considera un gasto deduïble que es pot aplicar sense la necessitat de presentar factura, ja que et seria suficient amb l'extracte bancari del compte on tens domiciliat el pagament de la quota.
• Assegurança de malaltia (Llei 6/2017). Els autònoms/as en estimació directa podran desgravar-se en IRPF les primes d'assegurança de malaltia. Pot aplicar-se a la seua pròpia cobertura, a la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquen amb ell. El límit màxim serà de 500 euros per cada una de les persones assenyalades anteriorment o de 1.500 euros per cada una d'elles amb discapacitat igual o superior al 33%.
• Altres gastos de personal: inclou gastos de formació, indemnitzacions per rescissió de contracte, assegurances d'accidents per a la plantilla, obsequis (ex.- cistelles de Nadal) i contribucions a plans de pensions o a plans de previsió social empresàrial o plans de pensions.
• Arrendaments i cànons: lloguers, cànons, assistència tècnica, quotes d'arrendament financer (lísing) que no tinga per objecte terrenys, solars o altres actius no amortitzables.
• Reparacions i conservació: gastos de manteniment, recanvis i recanvis, així com la seua adaptació de béns materials. No s'inclouen els que suposen una ampliació o millora, ja que es consideren inversions amortitzables en diversos anys.
• Servicis de professionals independents: Són deduïbles els pagaments a professionals independents els servicis dels quals són necessaris per al desenrotllament de l'activitat econòmica: honoraris d'economistes, advocats, informàtics, dissenyadors, arquitectes, auditors, notaris… així com les comissions d'agents comercials o mediadors independents.
• Publicitat i relacions públiques: pàgina web, dominis, hosting, servicis de màrqueting en línia… També es poden deduir gastos per atencions i invitacions a clients i proveïdors derivats de l'activitat comercial degudament justificats i amb el límit de l'1% de la xifra de negocis anual.
• Altres servicis exteriors: gastos en investigació i desenrotllament, transports, primes d'assegurances, servicis bancaris, publicitat, relacions públiques, subministraments d'electricitat, aigua i telefonia i altres gastos d'oficina no inclosos en els conceptes anteriors.
• Tributs fiscalment deduïbles: l'impost de béns immobles (IBI), l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i altres tributs i recàrrecs no estatals i taxes, recàrrecs i contribucions estatals. No seran deduïbles ni les sancions ni els recàrrecs de constrenyiment o per presentar fora de termini les declaracions d'Hisenda.
• IVA suportat: només serà deduïble quan no siga desgravable a través de la declaració d'IVA, és a dir, que no presenten declaracions trimestrals d'IVA i per tant no tinguen dret a deduir-se les quotes suportades. El que ocorre en activitats exemptes d'IVA (Ex.- medicina) i en activitats acollides a alguns règims especials (règim especial de recàrrec d'equivalència i règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca)
• Gastos financers: interessos de préstecs i crèdits, gastos de descompte d'efectes, recàrrecs per ajornament de pagament de deutes, interessos de demora d'ajornaments dels pagaments a Hisenda sempre que no es deriven de la utilització de capital propi.
• Amortitzacions: import de la deterioració o depreciació de les inversions contemplades com a immobilitzat material o intangible afecte a l'activitat. El seu càlcul es realitzarà conforme a l'estipulat en l'impost de societats. En estimació directa simplificada, les amortitzacions es calcularan linealment d'acord amb una taula d'amortització simplificada, especial per a esta modalitat.
• Pèrdues per deterioració del valor dels elements patrimonials: deterioració dels crèdits derivats per insolvències de deutors (només si no estan recolzats per avals, assegurances,etc.); deterioració de fons editorials, fonogràfics i audiovisuals, i deterioració de l'immobilitzat intangible, amb un màxim del 20% de fons de comerç que hagen sigut adquirits.
• Altres gastos deduïbles: adquisició de llibres, subscripció a revistes professionals, gastos d'assistència a esdeveniments relacionats amb l'activitat (cursos, congressos, conferències), quotes d'associacions empresarials, corporacions i cambres, així com les primes d'assegurança de malaltia satisfetes per l'autònom per a ell, el seu cònjuge o fills menors de 25 que convisquen en el domicili familiar, amb un màxim de 500 euros per persona.
• Provisions fiscalment deduïbles: només els autònoms que tributen en estimació directa normal podran desgravar les factures no cobrades o els gastos associats a les devolucions de vendes.

C. Gastos deduïbles 'especials'

Hi ha una sèrie de partides de gasto molt habituals entre els autònoms que presenten algunes peculiaritats i sempre generen dubtes, degut sobretot al grau de 'afectació a l'activitat' comunament acceptat.

• Local o oficina específic per a l'activitat: no presenten problemes, hauràs de notificar a hisenda les dades de local en el moment de donar-te d'alta emplenant el corresponent model 036 o 037, o presentar una modificació de dades d'estos impresos en el moment de traslladar-te a un nou local o oficina. Podràs desgravar-te tots els gastos associats a eixe local: lloguer, reformes, manteniment, llum, aigua, telèfon, gastos associats a la hipoteca o l'assegurança. També podràs amortitzar la inversió realitzada si ho hagueres comprat.

• Subministraments domèstics en el cas de local o oficina en una vivenda: (Llei 6/2017). L'autònom/al fet que treballe des de casa, és a dir, que desenrotlle la seua activitat en la seua vivenda habitual, i així li ho haja notificat a Hisenda a través del strong model 036, podrà deduir-se un 30% en l'IRPF dels subministraments d'electricitat, gas, aigua, telefonia i Internet però este, no és el percentatge real que es pot desgravar, ja que s'ha de multiplicar pel percentatge de la vivenda que es va declarar com a afecte a l'activitat econòmica (en metres quadrats) quan es realitza l'alta en activitats econòmiques respecte a la seua superfície total. Mentres que gastos propis de la titularitat de la vivenda com a amortitzacions, IBI, comunitat de propietaris, etcètera, sí que resulten deduïbles en proporció a la part de la vivenda destinada al desenrotllament de l'activitat i al percentatge de titularitat en l'immoble que té l'autònom, els subministraments, per la seua naturalesa, no admetien el mateix criteri de repartiment, ja que varien en funció del consum i, per tant, el mateix s'ha d'imputar a l'activitat en proporció a la part que quede acreditat que es destina a l'activitat professional. Fins ara la Direcció General de Tribut només acceptava la desgravació en cas de disposar de comptadors separats, una cosa gens habitual que deriva en la no deducció d'estos gastos o, en defecte d'això, en la deducció errònia. La modificació introduïda en la llei fixa per tant un percentatge objectiu per a calcular la part dels gastos en subministraments que es destinen a l'activitat professional, solucionant així els problemes que es produïxen en la pràctica a l'hora de determinar els criteris per a la seua quantificació o els factors que l'acrediten. Es tracta del percentatge resultant d'aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de la vivenda destinats a l'activitat respecte a la seua superfície total, llevat que es prove un percentatge superior o inferior.

El procediment per a calcular l'import deduïble d'estos gastos es mostra a través del següent exemple:

La vivenda habitual d'un contribuent té 100 m².

El contribuent afecta a l'activitat econòmica que desenrotlla 40 m².

Els gastos anuals per subministraments ascendixen a 5.000 euros.

Proporció de la vivenda habitual afecta: 40 m² / 100 m² = 40%

Percentatge de deducció = 30% x 40% = 12%

Gastos deduïbles: 5.000 euros x 12% = 600 euros

• Vehicle particular i gastos associats (manteniment, gasolina, assegurança …): a l'efecte de l'IRPF només s'admeten íntegrament com a gastos en el cas d'aquells autònoms que es dediquen a activitats de transport de viatgers, mercaderies, ensenyança de conductors o activitats comercials, la qual cosa inclou a taxistes, transportistes, repartidors, missatgers, autoescoles, agents comercials i representants.

La resta dels autònoms no podran deduir-se estos gastos per l'IRPF i només fins a un 50% en el cas de l'IVA. Adquirir el cotxe en rènting és una opció cada vegada més estesa, encara que està subjecta a les mateixes limitacions fiscals esmentades pel que fa a la deducció de les quotes i de l'IVA suportat en estes.

• Gastos de viatges i representació: Podràs desgravar-te tant els gastos de desplaçament en transport públic (avió i tren, però també taxis) com els d'estada en hotels.

• Gastos de manutenció (menjars, sopars). Lus autònoms/as en estimació directa simplificada es podran desgravar l'IRPF dels gastos de manutenció que té mentres desenrotlla la seua activitat amb el límit de 6.400 anuals.

Els/as treballadors/as per compte propi podran deduir-se en l'IRPF exclusivament els gastos en establiments d'hostaleria i restauració que tinguen vinculació directa amb l'activitat econòmica. Per a poder deduir-se estos gastos és necessari que el seu abonament es realitze en suport telemàtic utilitzant mitjans electrònics de pagament i puga ser comprovat de manera fefaent a través de factura o sistemes indirectes de pagament que tinguen esta finalitat específica. Són dels més difícil de justificar i Hisenda delimita les quantitats deduïbles:

• 26,67 euros diaris en territori nacional si no hi ha hagut pernocta.
• 48 euros diaris a l'estranger si no hi ha hagut pernocta.
• 53,34 euros diaris en territori nacional si hi ha hagut pernocta.
• 91,35 euros diaris a l'estranger si hi ha hagut pernocta.

No s'admet el gasto si no es produïx fora de la localitat on l'autònom té el seu lloc de residència o de la seu de la seua empresa. Sempre haurà d'acreditar-se que el gasto revist caràcter professional, per la qual cosa la realització d'estos gastos en cap de setmana és difícil que siga acceptada per Hisenda.

• Gastos de vestuari: només s'admet el gasto en vestuari professional com a roba de protecció, uniformes o altres peces amb l'anagrama del negoci. El cas dels artistes admet una interpretació més flexible.

• Telèfon mòbil: Hisenda et permetrà la deducció sempre que tingues dos línies de telèfon diferenciades, un a per a ús personal i una altra per a ús professional. Només així es podrà justificar que el gasto està afecte a l'activitat.

D. Gastos de difícil justificació

En estimació directa simplificada una vegada obtingut el import del rendiment net previ es deduirà amb caràcter general un 7% del mateix amb un límit anual de 2.000 euros en concepte de GASTOS DE DIFÍCIL JUSTIFICACIÓ per a obtindre el rendiment net definitiu que tributarà

E. Gastos fiscalment no deduïbles

Les següents partides de gasto no tindran la consideració de gastos deduïbles

• Multes i sancions, inclosos recàrrecs per presentar fora de termini les declaracions d'Hisenda.
• Donatius i liberalitats.
• Pèrdues del joc.
• Gastos realitzats amb persones o entitats residents en paradisos fiscals.
• IVA suportat que resulte deduïble en la declaració de l'IVA.
•  

F. Obligacions comptables i registrals

EMPRESARIS

• Llibre registre de Vendes i Ingressos
• Llibre registre de Compres i Gastos
• Llibre registre de Béns d'Inversió
• Llibres exigits per l'IVA

PROFESSIONALS

• Llibre Registre de Vendes i Ingressos
• Llibre Registre de Compres i Gastos
• Llibre Registre de Béns d'Inversió
• Llibre Registre de Provisions i Bestretes

Els contribuents en Estimació Directa Simplificada, hauran de realitzar quatre pagaments fraccionats trimestrals en el MODEL 130 ( VEURE MODEL/ INSTRUCCIONS) a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en els terminis següents:

• 1r TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de de abril
• 2n TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de de juliol
• 3ER TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4t TRIMESTRE. Entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent

Si algun trimestre no resulta quantitat a ingressar, haurà de presentar-se declaració negativa.

L'import de cada un dels pagaments fraccionats es calcularà com s'exposa a continuació:

1. Activitats empresarials: en general, l'strong 20 per 100 del rendiment net obtingut des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referisca el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any, així com, les retencions suportades si es tracta d'una activitat empresarial d'arrendament d'immobles.
2. Activitats professionals: l'strong 20 per 100 del rendiment net, des de l'inici de l'any fins a l'últim del trimestre al qual es referix el pagament. De la quantitat resultant es deduiran els pagaments fraccionats ingressats pels trimestres anteriors del mateix any i les retencions i els ingressos a compte que els hagen practicat des de l'inici de l'any fins a l'últim dia del trimestre al qual es referix el pagament.

A dalt

2.2.- Estimació Objectiva (MÒDULS)

El Règim de Estimació Objectiva per Signes, Índexs o Mòduls, més conegut com a 'mòduls', és un règim simplificat de tributació, que és aplicable a xicotets empresaris i/o professionals, als quals se'ls intenta simplificar l'administració de la seua activitat.

En esta modalitat es realitza el càlcul dels beneficis derivats d'una activitat empresarial mitjançant una sèrie d'indicadors. D'esta manera, a l'inici de l'any ja se sap amb certesa quin rendiment es declararà i quins impostos es pagaran a l'Agència Tributària cada trimestre.

S'aplica el règim d'estimació objectiva exclusivament a empresaris i professionals que complisquen els següents requisits[1]:

• Que cada una de les seues activitats estiguen incloses en l'Orde del Ministre d'Economia i Hisenda que desenrotlla el règim d'estimació objectiva[2] i no depassen els límits establits en la mateixa per a cada activitat.
• Que el volum de rendiments íntegres l'any immediat anterior, no supere qualsevol dels següents imports: 450.000 € per al conjunt d'activitats econòmiques o 300.000 € per al conjunt d'activitats agrícoles i ramaderes.
• Que el volum de compres en béns i servicis en l'exercici anterior, excloses les adquisicions d'immobilitzat (inversions), no supere la quantitat d'em 300.000 € anuals. Si es va iniciar l'activitat el volum de compres s'elevarà a l'any.
• Que practiquen retencions de l'1% en les seues factures. Referent a això i com nova causa d'exclusió, no podran seguir en mòduls si l'any anterior han tingut rendiments superiors a 225.000 €/anuals amb caràcter general o 50.000 €/anuals, sempre que més del 50% dels seus ingressos provinguen d'empreses i per tant estiguen subjectes a retenció.
• Que no haja renunciat ni estiga exclòs del règim simplificat de l'IVA
• Que no hagen renunciat expressa o tàcitament a l'aplicació d'este règim.

L'strong rendiment net es calcularà d'acord amb el que es disposa en l'Orde que desenrotlla este règim, multiplicant els imports fixats per als mòduls, pel nombre d'unitats del mateix empleades.

La quantia deduïble pel concepte d'amortització de l'immobilitzat serà, exclusivament la que resulte d'aplicar la taula que, a este efecte, aprove el Ministre d'Economia i Hisenda.

Cal tindre també en compte que:

• És obligatori conservar les factures emeses i les rebudes així com, els justificants dels mòduls aplicats.
• Si es practiquen amortitzacions haurà d'emportar-se, el llibre registre de béns d'inversió.
• En activitats el rendiment net de les quals es calcula en funció del volum d'operacions, (agrícoles, ramaderes, forestals i de transformació de productes naturals), haurà d'emportar-se, lliure registre de vendes o ingressos.

Pagaments fraccionats

Els contribuents en Estimació Directa Simplificada, hauran de realitzar quatre pagaments fraccionats trimestrals en el MODEL 131 (VEURE MODEL/ INSTRUCCIONS))a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en els terminis següents:

• 1r TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de de abril
• 2n TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 de de juliol
• 3ER TRIMESTRE: entre l'1 i el 20 d'octubre
• 4t TRIMESTRE. Entre l'1 i el 30 de gener de l'any següent

Respecte als percentatges, per a les actividades empresarials (excepte agrícoles i ramaderes).

• En general, (més d'una persona assalariada) l'strong 4 per 100 del rendiment resultant de l'aplicació dels mòduls en funció de les dades-base existents a 1 de gener. Quan s'inicie una activitat, les dades-base seran els existents el dia de començament d'esta.
• Quan es tinga només a una persona assalariada, l'strong 3 per 100.
• Quan no es dispose de personal assalariat, l'strong 2 per 100.

3.- Factors a tindre en compte a l'hora de prendre la decisió

Una vegada vistes les característiques bàsiques de les diferents modalitats, veiem que l'elecció d'un mode o un altre de tributació depén normalment dels factors relacionats amb l'activitat. Bàsicament de les expectatives respecte a facturació i beneficis.

Referent a això hem de tindre en compte que:

• L'Estimació Objectiva (mòduls) és un sistema de pagament que no depén dels ingressos i gastos reals. No determina el benefici real sinó una estimació del mateix a travésde uns rendiments presumptes que Hisenda calcula a partir de diferents elements o mòduls (metres quadrats, consumisc ela?ctrico, persones treballant…) Així, els qui per exemple, disposen de més de dos treballadors o un gran local, hauran de pagar més. Per tant l'Estimació Objectiva (mòduls), no és un sistema flexible. Es `paga sempre la mateixa quota. No s'adapta als alts i baixos del negoci. Si durant un trimestre no es facturara ni un euro, el mo?dulo es pagari?a igual.

• Per contra en l'Estimació Directa, es paga en funció del resultat. Si es tenen beneficis el 20% dels beneficis com a ingressos a compte de la declaració de la renda anual en la qual es descompten els pagaments realitzats i si hi ha pèrdues no es paga res.

Esta substancial diferència a l'hora del càlcul dels rendiments de l'activitat sobre els quals al final es tributarà, ens porta a fer les següents consideracions:

• Quan els rendiments objectius estimats pel sistema de mòduls siguen inferiors als rendiments reals del negoci (o estimats en el cas de nous emprenedors), serà aconsellable tributar en la modalitat d'Estimació Objectiva.Per exemple, un bar xicotet, amb poc personal però molta activitat i elevada facturació pot trobar que el règim de mòduls és més beneficiós ja que la seua quota és molt baixa respecte al benefici real. Però, compte, hi haurà situacions en les quals siga al contrari.

• Si la previsió és que augmenten els beneficis en els tres pròxims anys i està tributant en estimació directa pot ser interessant valorar la possibilitat de tributar en el règim de Mòduls. No obstant això en èpoques de dificultat, quan una activitat puga generar perdudes per a qui l'exercix, potser el convenient és estar en estimació directa simplificada.

• En el cas de nous emprenedors, és molt habitual que en l'inici de l'activitat es tinguen més gastos que ingressos en el primer any, amb la qual cosa seriosa interessant optar per l'Estimació Directa i reduir la quota a pagar. Més avant, segons vaja evolucionant el negoci (alt benefici) es podria valorar la possibilitat del canvi a Mòduls.

D'altra banda:

• No és cert que la Estimació Objectiva (mòduls) eximisca de la obligacio?n de portar una certa comptabilitat: els gastos han de comptabilitzar-se de manera ide?ntica a com es fa en els altres sistemes. Únicament s'esta?exempt de comptabilitzar els ingressos, però això a efectes purament fiscals: hi ha altres consideracions que aconsellen que tambie?n s'emporte una comptabilitat d'estos ingressos.

• El sistema de mòduls per les seues peculiars característiques no permet l'aplicació de cap gasto deduïble, ni fins i tot la pròpia quota d'autònom. Enfront d'això i com hem vist, el sistema d'Estimació Directa si que permet la inclusió d'aquells gastos necessaris per a l'obtenció dels ingressos[1].

A l'hora d'optar per l'una o l'altra modalitat, no hi ha una resposta gene?rica. Cada supòsit requerix ser analitzat individualment, per la qual cosa abans de decidir-nos, seria recomanable fer l'strong càlcul de la quota de mòduls sobre la base dels mitjans de producció de l'empresa.

Segons siga l'activitat desenrotllada, la norma determina quins d'eixos mitjans s'utilitzen per al càlcul: personal assalariat, superfície del local en el qual es realitza l'activitat, potència del vehicle necessari per a esta, etc. Una vegada que es coneix la quota es pot considerar si la mateixa és assumible i és més beneficiós o si, per contra, és millor realitzar el càlcul real del rendiment de l'activitat.

És aconsellable fer una prova o simulació del que s'hauria de pagar mitjançant Mòduls, descarregant-nos programa de suport des de la Web d'Hisenda.

Amb independència de poder recavar un assessorament professionalitzat per part d'un gestor o assessor fiscal, esta senzilla simulació ens pot permetre quantificar aproximadament el límit per a la xifra de benefici de l'activitat a partir del qual el règim d'estimació objectiva seria més adequat que el mètode d'estimació directa simplificada. Vegem-ho amb un exemple molt simplificat:

El Sr.Antonio Pérez, té previst desenrotllar una activitat consistent en un xicotet comerç al detall de paqueteria i merceria en el qual treballarà ell i un empleat major de 19 anys a jornada completa Per a això llogarà un local la superfície del qual és de 125 m² situat a la ciutat de València.

Per a la determinació del rendiment previ, utilitzem el programa d'ajuda de l'AEAT o obtenim les següents quantitats:

La xifra de 10.688,45 euros seria de forma aproximada la 'línia roja' per a poder decidir entre la conveniència o no de cada règim.

Esta quantitat caldria posar-la en relació amb el Rendiment estimat a partir de restar als ingressos computables, els gastos deduïbles (subministraments, gastos de personal, lloguers…). En este cas en ser Estimació Directa Simplificada, el Rendiment obtingut es minorarà en un 5% per gastos de difícil justificació.

El realment difícil és encertar en les estimacioneso previsions futures del seu negoci que l'emprenedor o empresari haurà de realitzar per a poder comparar-les amb la xifra obtinguda en la simulació.

Si el rendiment que resulta de l'aplicació dels mòduls, i pel qual ha de tributar l'empresari, és inferior al benefici que realment obté en el seu negoci, és més favorable a efectes fiscals la modalitat de Mòduls. En cas contrari a l'empresari li convé renunciar a la mateixa i tributar per Estimació Directa Simplificada, règim en el qual tributarà segons els ingressos i gastos reals de la seua activitat.

La simulació també ens permet determinarcuantía dels pagaments fraccionats en l'una o l'altra opció, qüestió que afectarà la liquiditat del nostre negoci. Vegem-ho amb un altre senzill exemple:

Comerç minorista que té les següents dades:

ESTIMACIÓ OBJECTIVA (MODULOS)

ESTMACION DIRECTA

En este cas, tenint només en compte les consideracions que afecten la liquiditat del nostre negoci, ens interessarà l'Estimació Objectiva, ja que implica menors pagaments trimestrals.

A dalt

4.- Com es renuncia als mòduls?

Els contribuents que complisquen els requisits per a aplicar el mètode d'estimació directa simplificada o del mètode d'estimació objectiva, podran renunciar a la seua aplicació mitjançant la presentació del strong MODEL 036 o MODEL 037(simplificat)de declaracion censal

La norma general ens indica quela renúnciahaurà d'efectuar-se durant l'strong mes de desembre anterior a l'inici de l'any natural en què haja de tindre efecte, és a dir aquells que volgueren renunciar per a l'exercici 2014 haurien d'haver manifestat eixa renúncia al desembre de 2013.

En cas d'inici d'activitat, la renúncia s'efectuarà en el moment de presentar la declaració censal d'inici d'activitat en el Model 036 o 037 (simplificat)

No obstant això, el Reglament d'IRPF determina també que s'entendrà efectuada la renúncia al mètode d'estimació objectiva quan es presente en el termini reglamentari la declaració corresponent al pagament fraccionat del primer trimestre de l'any natural en què haja de tindre efecte en la forma disposada per al mètode d'estimació directa.

Això significa que si no hem presentat la renúncia al desembre però volem passar de mòduls a estimació directa bastarà amb presentar la liquidació del primer trimestre en el nou règim perquè s'entenga una renúncia tàcita al règim demòduls.

Cal tindre en compte que la renúncia té els següents efectes:

• La renúncia tindrà efectes per un període mínim de tres anys. Transcorregut este termini, s'entendrà prorrogada tàcitament per a cada un dels anys següents en què puga resultar aplicable, llevat que es revoque el mes de desembre anterior a l'any que haja de tindre efecte, sempre que no s'haja produït un canvi d'activitat que implique un canvi d'epígraf IAE.
• La renúncia al règim d'estimació directa simplificada suposarà que el contribuent determinarà el rendiment net de totes les seues activitats per la modalitat normal del mètode d'estimació directa.
• La renúncia al règim d'estimació objectiva suposarà la inclusió en la modalitat simplificada del règim d'estimació directa sempre que es complisquen els requisits establits per a esta modalitat.

A dalt

5.- Consideracions Finals

El sempre polèmic règim de tributació per mòduls, ha sigut i continua sent molt comú entre xicotets negocis que desenrotllen la seua activitat sota la forma jurídica d'empresaris individuals, tractant-se d'explotacions econòmiques de reduïda grandària, de caràcter marcadament familiar i en la majoria dels casos amb una clientela formada per consumidors finals, és a dir famílies.

Habitualment, els aspectes més destacats i valorats pels empresaris a l'hora de decidir-se per este règim han sigut:

• Simplicitat (menor temps de dedicació a l'empresari en temes comptables i fiscals)
• Tranquil·litat respecte a comprovacions de l'AEAT
• Generalment menor tributació en aquells casos en xicotets negocis que té un cert volum vendes.
• Menors honoraris d'assessoria.

En la majoria dels casos, si el negoci funcionava de manera acceptable i complia amb unes certes limitacions quant a no excessiva dimensió, el rendiment pel qual tributaven estos empresaris era sensiblement inferior al que efectivament obtenien per diferència entre els seus ingressos i gastos, en una paraula els 'mòduls' eren rendibles

Però l'actual situació econòmica en les seues diferents manifestacions (reducció del crèdit bancari, encariment dels gastos financers, augment de la morositat, important reducció del consum de les famílies i en conseqüència menor volum de vendes…) establix, per a la gran majoria de les empreses i empresaris, nous escenaris, on perden validesa plantejaments i posicionaments que fins fa molt poc resultaven inqüestionables en el dia a dia de la vida empresarial.

Davant este canvi radical d'escenari, i com sol ocórrer amb freqüència, les normes no s'han adaptat amb la rapidesa desitjable. Això exigix la conveniència que estos empresaris 'modulistas', davant la minoració de les seues xifres de negoci, reflexionen sobre la conveniència de seguir acollits a este règim fiscal.

Per desgràcia, és molt comuna que els nostres xicotets empresaris, acomodats davant les menors exigències comptables que els imposa la fiscalitat dels mòduls, han omés complir amb una exigència que no ve dictada per cap Reial decret, sinó per una norma de major rang legal, el 'sentit comú'; i esta omissió ha consistit a no portar una comptabilitat interna que permeta a cada moment saber quin és el resultat de la seua activitat econòmica, quant guanya o quant perd i per què gana o perd.

Este fet pot dificultar la tasca per a l'empresari a l'hora de valorar si li convé seguir o deixar el règim d'estimació objectiva (mòduls). No obstant això, esperem que estes pàgines hagen servit per a motivar a l'empresari a realitzar una simple reflexió on es replantege la necessitat de determinar quina és la seua situació tributària i si la mateixa és la més favorable per als seus interessos.

A dalt

La decisió fiscal per a l'autònom: Mòduls o Estimació Directa? (30)