Productes financers

1.- Consideracions generals: el problema del finançament

2.- El finançament bancari: els productes tradicionals

           2.1.-El préstec

           2.2.-La pòlissa de crèdit

           2.3.-El descompte comercial

3.- Les alternatives al finançament bancària tradicional

           3.1.-Facturatge

           3.2.-Confirming

           3.3.-Rènting

           3.4.-Lísing

           3.5.-Rent-back i Lease-Back

1.-CONSIDERACIONS INICIALS: EL PROBLEMA DE LA FINANÇAMENT

Les fonts de finançament les podem classificar com a fonts de finançament propi i alienes.

Les fonts de finançament propi es caracteritzen per no tindre un termini preestablit per a la seua amortització ja que els seus creditors són els mateixos propietaris de l'empresa.Entre les fonts de finançament propi podem anomenar:

  • Aportacions de socis.
  • Reserves.
  • Amortitzacions i provisions

 Les fonts de finançament alienes són aquelles que van a prestar-nos diners i que tindrem de tornar a un cost (interés). A estes són les que els anem a dedicar les pàgines següents.

El finançament de la pime espanyola a partir de recursos aliens suposa, de forma conjunta, el 66% del seu passiu i si tenim en compte que les pimes suposen prop del 95% del nostre teixit empresarial, la dificultat actual per a accedir a finançament provoca un important parada econòmica.

En els últims temps la posició dels emprenedors, autònoms i Pimes quan acudixen a un banc s'assembla més a la del 'pidolaire de la porta de l'església' que a la d'un professional que oferix una solució win-win.

El panorama financer es presenta prou negre. En gran manera, perquè la majoria dels experts apunta que el  reajustament financer exigit a les entitats, en el que hauran de fer front al deute exterior i en el que hauran d'afrontar també l'increment d'impagats , continuarà derivant en falta de crèdit per part de les entitats.

Esta escassetat de liquiditat que patix el sistema, eleva la prima de risc i obliga a les entitats financeres a establir estàndards més exigents en el mesurament dels riscos

Bancs i caixes d'estalvi, afirmen que les condicions d'accés no han canviat perquè continuen valorant els mateixos aspectes que abans i que en cap moment, s'ha restringit el crèdit a les empreses, que tan sols s'està sent més prudent i selectiu d'acord amb les circumstàncies actuals del mercat i l'evolució de l'economia

En canvi l'opinió dels col·lectius empresarials dista molt d'eixa perspectiva: la idea generalitzada és que l'aixeta' s'ha tancat i que els diners que l'Estat ha injectat en el mercat a través dels bancs  s'ha quedat en eixes entitats financeres per a sanejar els seus balanços i no està arribant realment a particulars i empreses

D'una banda, és evident que s'han endurit tremendament les condicions de crèdit Les exigències de garanties han passat del 61% al 71%, i els gastos i comissions s'han incrementat un 76%. També s'ha reduït el volum de finançament oferit i el termini de devolució

Però el problema no són els crèdits que deixen de demanar les empreses, sinó els que 'tallen' els bancs. L'autèntic drama és quan es té una pòlissa de crèdit i l'entitat afirma que no pot renovar-la, perquè a Espanya s'ha finançat molt l'activitat empresarial amb eixe producte que s'anava renovant any rere any, i l'empresa ja comptava amb que se l'anaven a renovar automàticament.

Les empreses que tenen més dificultats ara mateix per a trobar finançament són aquells negocis amb una activitat convencional, que tenen molta competència, que no presenten gens diferent, i que, d'alguna manera, han patit una forta reducció de les seues vendes.

En estos moments, la qual cosa més miren les entitats financeres és que es tinga capacitat de tornar els diners (solvència) i això es demostra amb els fluxos de caixa que puga generar l'empresa en els pròxims anys, però és tan elevada la incertesa sobre eixos fluxos futurs que són tan durs i restrictius a l'hora de concedir crèdits.

 

2.-EL FINANÇAMENT BANCARI. ELS PRODUCTES TRADICIONALS

2.1.-El préstec

El préstec és un contracte pel qual l'entitat financera entrega una quantitat de diners a l'empresa per al finançament d'una operació d'inversió concreta, i esta per la seua banda, es compromet al pagament de quotes periòdiques que comprenen amortització del capital rebut i pagament dels interessos pactats.

La concessió d'un préstec bancari requerix l'estudi previ de l'operació per la comissió de riscos de l'entitat financera, i normalment, la sol·licitud de garanties que cobrisquen la possibilitat de risc d'impagament per part del deutor.

Quines garanties pot exigir l'entitat financera en la formalització d'un préstec?

  •  Garantia personal, solvència del sol·licitant o d'un tercer que actue com a avalador
  • Garantia real, bé moble (préstec mobiliari) o immoble (préstec immobiliari) que garantisca el bon fi de l'operació.

 

Quin tipus d'interés utilitza l'entitat financera?

  • Interés fix, constant al llarg de la vida del contracte de préstec
  • Interés variable, definit per un tipus d'interés de referència més un diferencial. El tipus de referència habitualment utilitzat és l'EURIBOR (EUROPEAN INTERBANK OFFERED RATE), tipus de contractació en el mercat interbancari.

 Quins costos es deriven d'una operació de préstec?

  • Costos inicials: gastos d'obertura, gastos d'estudi i de taxació
  • Costos de formalització: gastos d'intervenció de notari i gastos registrals en el cas de préstec amb garantia hipotecària.
  • Costos periòdics: interessos.
  • Costos finals: costos d'amortització anticipada i costos de cancel·lació.

 Desavantatges dels préstecs:

  • Procediment de tramitació complicat. És necessària l'aprovació de l'operació per un comité de l'entitat financera, així com l'aportació de garanties addicionals en la major part dels casos.
  • Gastos de tramitació elevats. S'incorre en gastos de formalització, estudi, cancel·lació, etc. gastos que adquirixen una especial importància en els casos de préstec amb garantia hipotecària

 

TIPUS DE PRÉSTECS

PRÉSTEC A TIPUS VARIABLE. El tipus varia en funció de determinats índexs a què se suma un diferencial acordat (EURIBOR, Deute Públic, etc.).

PRÉSTEC AMB GARANTIA REAL. La garantia serà d'un bé per mitjà de la constitució d'una peça o hipoteca.

PRÉSTEC AMB GARANTIA PERSONAL. Sol ser el normal en els préstecs al consum. Es garantix el préstec amb els béns que tinga el deutor.

  • Els préstecs al consum solen tindre un tipus fix i són més cars que els hipotecaris.
  • Els préstecs hipotecaris apliquen majors gastos que els de consum.
  • Els préstecs al consum tindran un menor període de vigència que els que es dediquen a inversions

 

PRÉSTEC AMB CARÈNCIA. Consistix a pagar únicament interessos en un període determinat i posteriorment capital i interessos

 

L'AVALADOR I LES SEUES OBLIGACIONS

Les obligacions que assumix l'avalador són màximes:

  • Respon del pagament del préstec amb tots els seus béns i ingressos, tant presents com futurs. Si l'aval és hipotecari es respondrà en primera instància amb el bé hipotecat.
  • El préstec es pot PRORROGAR sense necessitat d'autorització de l'avalador.
  • L'import garantit serà el que es designe en la pòlissa, incloent-hi el capital i els interessos i altres gastos.

 

 

2.2.- La pòlissa de crèdit

CARACTERÍSTIQUES

Contracte pel qual l'entitat financera posa a disposició de l'empresa fons fins a un límit determinat, articulats en un compte corrent. Per la seua banda, l'empresa es compromet al pagament periòdic d'interessos sobre les quantitats disposades i a la devolució del principal al finalitzar el termini del contracte pactat, termini inferior a un any. Les entitats financeres poden així mateix cobrar interessos sobre les quantitats no disposades.

Per mitjà d'este tipus de comptes, on el seu saldo estarà en funció de les nostres necessitats de finançament, podem domiciliar tot tipus de pagaments i cobraments durant la seua vigència, inclús pot arribar a tindre saldo positiu que es remuneren a un interés pactat prèviament.

Una altra dels seus principals avantatges és que no hi ha un límit en l'import màxim de què podem disposar, sinó que este límit vindrà determinat en funció de la nostra capacitat d'endeutament i les necessitats de tresoreria. L'entitat financera no ens finançarà en el 100% sinó que estudiara aspectes del nostre negoci com a període mitjà de maduració de la nostra activitat, la necessitat global de liquiditat per a eixe període... per a determinar-nos el límit que esta disposada a finançar-nos.

Són operacions dissenyades per a molt curt termini, sovint entre sis mesos i un any. Encara que passat este temps poden renovar-se sempre que la nostra situació no haguera variat respecte de les circumstàncies inicials.

En les pòlisses de crèdit s'exigixen idèntiques garanties que en els préstecs, és a dir, poden ser garanties reals o personals, inclús poden necessitar-se avaladors per a dur a terme l'operació.

S'utilitza un sistema d'amortització semblant als préstecs americans, és a dir, el capital es torna d'una vegada l'últim dia de vigència de l'operació, encara que podem anar tornant l'import de la pòlissa en pagaments successius.

És un instrument financer adequat per a finançaments no vinculades a una operació d'inversió concreta.

Els comptes de crèdit tenen una gran importància per a les empreses i professionals pel fet que poden coordinar els seus fluxos de cobraments i pagaments, evitant d'esta manera la seua falta de liquiditat que pot provocar certs problemes en el nostre negoci.

Tant el descompte comercial, que veurem posteriorment, com la pòlissa de crèdit són dos dels instruments que la pime utilitza per a la gestió del seu actiu circulant quan d'una forma recurrent els seus períodes de pagament són inferiors als períodes de cobrament, és a dir, quan sistemàticament hi ha desfasaments en la tresoreria de l'empresa.

Com ja vam veure en les 'Consideracions Generals', la seua restricció per part de les entitats financeres afecta de forma molt negativa a la liquiditat de la pime al no poder esta cobrir este desfasament habitual que a més s'agreuja en èpoques de crisi pel retard o morositat i inclús impagament dels seus clients que es veuen afectats pel mateix problema

 

TIPUS D'INTERÉS

Generalment les operacions de crèdit s'efectuen a un interés fix, encara que poden existir casos on es formalitzen a tipus variable referit a Euribor.

Quan analitzem el crèdit hem de fixar-nos en els tres tipus d'interés existents:

a) Interés deutor, es correspon amb l'interés que ens cobrarà l'entitat financera pel saldo disposat del nostre compte.

b) Interés creditor, que conseqüència de la nostra operativa en el compte, podem trobar-nos amb este tipus de saldo que poden anar remunerats a un tipus d'interés prèviament pactat.

c) Interés d'excedit, es correspon amb l'interés que merita els saldo que superen el límit de la pòlissa

La liquidació d'interessos sol ser trimestral efectuant-se per mitjà del mètode denominat Hamburgués, a més tinga en compte que al carregar els interessos en el mateix compte de la pòlissa de crèdit també meriten interés a favor de l'entitat

 

COSTOS: GASTOS I COMISSIONS

 En les pòlisses de crèdits ens cobren dos tipus de gastos:

 a) De formalització i obertura:

  •  Comissió d'estudi i obertura, que es correspon amb un percentatge, existint un mínim. Es merita en el moment de la formalització, carregant-se en eixe mateix moment en el compte.
  • Fedatari públic, corresponent al corredor de comerç, establit en un 0,30% del nominal de la pòlissa.
  • Impostos sobre Actes Jurídics Documentats, 0,50% del límit de la pòlissa.

 b) Propis de les operacions.

 Comissió sobre el saldo mitjà no disposat, és un percentatge en funció del saldo que l'entitat posa a la nostra disposició i no utilitzem.

  • Comissió per apunt, quantitat fixa per apunt.
  • Comissió per reclamació d'excedits, corresponent al saldo excedit en la data de l'operació. Sol ser variable amb un mínim.
  • Comissió per cancel·lació anticipada.

 

COST EFECTIU

En el càlcul del cost efectiu de la pòlissa de crèdit hem de tindre en compte tot les variable com a tipus d'interés, freqüència de liquidació, comissions... També hem de tindre en compte el saldo no disposat i ser conscients que tindre una pòlissa de crèdit ociosa tindrà sempre un cost financer, per la qual cosa quan vullguem utilitzar este instrument de finançament haurem d'haver analitzat prou les nostres previsions financeres per a no cometre errors de sobrefinançament

 

DESAVANTATGES DELS CRÈDITS:

  •  Tipus d'interés superior a l'aplicable a les operacions de llarg termini.
  • Procediment de tramitació complicat. És necessària l'aprovació de l'operació per un comité de l'entitat financera, així com l'aportació de garanties addicionals en la major part dels casos.
  • Gastos de tramitació elevats. S'incorre en gastos de formalització, estudi, cancel·lació, etc.

El gran avantatge del compte de crèdit és la seua flexibilitat, com resulta de fàcil disposar dels fons.

Els crèdits units als préstecs és l'operació de finançament d'actiu més freqüent. La seua principal diferència és, que mentres els préstecs sempre estan units a una operació de compra o prestació de servicis, en els crèdits no hi ha cap vinculació a una finalitat, és a dir, són operacions on no es finança l'adquisició d'un determinat bé o servici, sinó que obtenim diners per a usar-se en un determinat sentit.

 

 

2.3.- El descompte comercial

 Hi ha diversos mitjans per a instrumentalitzar el pagament d'operacions comercials amb ajornament de pagament, entre els que adquirixen especial importància la lletra de canvi, el xec i el pagaré.

Els efectes comercials possibiliten al seu tenidor l'accés a finançament a través del descompte dels mateixos. En l'actualitat, la pràctica bancària ha estés la possibilitat de descompte a lletres de canvi, pagarés, xecs, talons, certificats, contractes, pòlisses, rebuts tramitats electrònicament…

El descompte comercial és un contracte pel qual l'entitat financera anticipa a l'empresa l'import dels efectes no vençuts rebuts de clients, efectes que reconeixen una obligació de pagament. L'entitat descompta de l'import dels efectes (nominal), els interessos que corresponen pel temps que hi ha entre la data de la bestreta i la data de venciment dels mateixos, així com els gastos i comissions que es deriven de l'operació (descompte).

L'entitat financera gestiona al seu venciment el cobrament dels efectes anticipats, però no assumix el risc d'impagament si finalment el deutor no paga les mateixes, exercint l'acció de recobrament sobre l'empresa.

Es recomana que els efectes siguen domiciliats, ja que en els no domiciliats les taxes de comissió són més elevades. Les comissions tenen marcat un import mínim per efecte, però no un màxim, sent este proporcional a l'import. Els efectes han d'anar estesos en paper timbrat i tributar per l'Impost d'actes jurídics documentats.

Els principals usuaris del descompte són els comerciants individuals i les societats mercantils, si bé altres entitats encara no sent mercantils, poden descomptar els seus efectes

El descompte comercial pot instrumentalitzar-se a través de:

 

A.- Línia de descompte: L'entitat financera, una vegada estudiada l'empresa i la 'qualitat del paper' (comprovació que efectivament es tracta d'operacions de compravenda reals, i no de lletres fictícies, anomenades 'lletres pilota') i analitzat el risc comercial del client, li permet el descompte de factures fins al límit de l'import de la línia de descompte concedida. Es produïxen els fets següents:

 

  • Ens concedix una classificació de risc comercial.
  • Basant-se en esta qualificació se'ns permet descomptar tot el paper que tenim en la nostra cartera, fins a un determinat volum màxim d'efectes pendents de véncer en cada data sobre els quals l'entitat manté el compromís de descompte, denominat 'límit de risc'.
  •  A més, ens exigix una sèrie de condicions que hem de complir perquè es produïsca la renovació automàticament de forma periòdica, com ara:
    • Percentatge d'impagats.
    • Classes de paper.
    • Compensacions.
    • Saldos de cobertura.
  • Generalment l'entitat descomptant es reserva les prioritats següents:
    • Dret a rebutjar determinats efectes.
    • Suspendre el descompte en un determinat moment de forma temporal o definitiva.
  • En este tipus d'operacions se solen exigir les compensacions següents:
    • Volum del negoci global que l'empresa mantinga amb l'entitat descomptant per altres operacions.
    • Saldos mitjans mantinguts en compte corrent o llibreta d'estalvis.
    • Domiciliacions de pagaments de proveïdors.
    • Nómines.

 

B.- Descompte puntual o circumstancial: L'entitat financera estudia el descompte d'un efecte comercial de forma individualitzada o diversos (remesa), sense que es pressupose el descompte d'una altra o altres remeses futures. Donat el seu caràcter circumstancial no cal instrumentalitzar-ho per mitjà de pòlissa de descompte.

Així mateix, i en funció de la forma de liquidació que l'entitat aplique, podem parlar de:

  • Descompte ordinari: Tant les comissions com els interessos es calculen basant-se en el termini des de la data de descompte fins a la data de venciment. L'entitat financera aplica interessos i comissions creixents en funció del risc implícit que comporta l'efecte. Un efecte domiciliat i acceptat té un menor risc implícit que un efecte simplement domiciliat, i este, menor risc que un efecte no domiciliat ni acceptat.

  • Forfet: L'entitat financera aplica un únic tipus d'interés i una comissió fixa independentment del termini de venciment que tinga l'efecte.

Avantatges del descompte comercial:

  •  És una fórmula de finançament molt accessible, ja que quasi la totalitat de les empreses generen efectes comercials activitat operativa.

Inconvenients del descompte comercial:

  •  És un instrument financer car, que requerix el pagament anticipat dels interessos i comissions derivades.
  • Requerix estudi de risc comercial per a la seua aprovació.

 

 

3.-LES ALTERNATIVES AL FINANÇAMENT BANCÀRIA TRADICIONAL

Abans de passar revista a aquells productes de més interés per a l'operatòria del comerç detallista, cal destacar quines són les característiques d'estos 'nous' productes

  • Són una solució adequada per al finançament del circulant d'un negoci (i que el teu fons de tresoreria respire amb una certa tranquil·litat).
  • Estan especialment indicats per a les necessitats de finançament concretes que originen els cicles de l'empresa.
  • Són flexibles, ja que s'adapten a les distintes necessitats, tant en l'import com en els terminis (que és una altra forma de finançar-se).
  • Permeten disposar d'una quantitat de diners, amb un límit i un termini determinat (no són suports per a tota la vida).
  • Possibilitat de contractar un paquet integral que englobe diferents productes financers que  ajuden en l'activitat diària.

3.1.- Facturatge

Per mitjà del facturatge, l'empresa contracta un conjunt de  servicis de cobertura d'insolvència, gestió i  finançament aplicable a les vendes a crèdit (vendes amb pagament ajornat entre 30 i 270 dies) realitzades als seus clients,convirtiendo les vendes a curt termini en vendes al comptat, assumint el risc d'insolvència del titular i encarregant-se de la seua comptabilització i cobrament

Quan una empresa realitza nombroses vendes a crèdit als seus clients, ha d'afegir a la seua activitat productiva les preocupacions següents:

  • Gestionar i cobrar les factures emeses
  • Cobrir el risc de possibles insolvències dels seus clients
  • Atendre necessitats de liquiditat puntuals, a causa del dilatat termini de pagament de les seues vendes a crèdit.


Per mitjà del facturatge, l'empresa contracta un conjunt de servicis de cobertura d'insolvència, gestió i finançament aplicable a les vendes a crèdit realitzades als seus clients, tant nacionals com estrangers.

El FACTURATGE contempla un conjunt de servicis que es basen en la cessió de factures comercials d'una empresa a l'Entitat de Facturatge, perquè esta preste un o més dels servicis següents:

  •  Administració i classificació de la cartera de clients del cedent.
  • Gestió de cobrament de les factures
  • Finançament del Circulant per mitjà de bestretes financeres sobre les factures cedides
  • Garantia en cas d'insolvència de deutors

Els dits servicis s'oferixen a partir de la 'cessió mercantil' de les factures a cobrar a una entitat bancària o entitat de finançament (el 'factor').

El facturatge és apte sobretot per a aquelles PIME la situació de les quals no els permetria suportar una línia de crèdit.

Components de una operació de facturatge

  • Empresa cedent: Sol·licita l'operació al factor (entitat bancària) i li cedix les seues factures representatives de les seues vendes a curt termini, fins a  270 dies.
  • Factor: Avança els diners a l'empresa cedent, gestiona el cobrament del deute i oferix la resta de servicis de facturatge.
  • Deutors de l'empresa: Són els clients compradors de l'empresa cedent. Estan obligats a pagar els deutes que han sigut cedides  directament al factor.

 

 

TIPUS DE FACTURATGE:

 

  • FACTURATGE SENSE BESTRETA, és la modalitat bàsica, en la que l'empresa de facturatge realitza en nom del cedent l'administració, classificació de la seua cartera de clients i la gestió de cobrament de les factures amb els mateixos.

  • FACTURATGE AMB BESTRETA, en la que a més dels servicis de la modalitat anterior el cedent pot obtindre finançament sobre les factures cedides.

  • FACTURATGE SENSE RECURS: on l'entitat de facturatge no pot reclamar l'impagat a  el seu client, si tal impagament és per raons d'insolvència del deutor. A l'efectuar un facturatge 'sense recurs',  l'empresa reduïx el seu compte  de clients a cobrar, la qual cosa li permet millorar la seua solvència. A més no consumix el seu risc bancari al no incrementar la seua  presència en la CIRBE (Central de Riscos del Banc d'Espanya).

  • FACTURATGE AMB RECURS: l'entitat de facturatge pot reclamar a la seua empresa client els  impagats que s'hagen produït per qualsevol raó

 

AVANTATGES

  • Estalvi de temps, estalvi de gastos, i precisió de l'obtenció d'informes. Permet la màxima mobilització de la cartera de deutors i garantix el cobrament de tots ells.
  • Simplifica la comptabilitat, ja que per mitjà del contracte de facturatge l'usuari passa a tindre un sol client, que paga al comptat.
  • Sanejament de la cartera de clients.
  • Permet rebre bestretes dels crèdits cedits.
  • No endeutament: compra en ferm i sense recurs.
  • Per al personal directiu, estalvi de temps empleat a supervisar i dirigir l'organització d'una comptabilitat de vendes. S'externalitza el procés de gestió de cobrament de les factures
  • Pot ser utilitzat com una font de finançament i obtenció de recursos circulants.
  • Possibilitat d'obtenció de bestretes financeres sobre les factures cedides.
  • El client es beneficia de l'administració i classificació de la seua cartera per part de l'Entitat de Facturatge.
  • S'elimina el risc associat a la insolvència dels deutors (facturatge sense recurs).

 

INCONVENIENTS

  • Cost elevat. Concretament el tipus d'interés aplicat és major que el descompte comercial convencional.
  • El factor pot no acceptar alguns dels documents del seu client.
  • Queden excloses les operacions relatives a productes peribles i les de a llarg termini.
  • El client queda subjecte al criteri de la societat factor per a avaluar el risc dels distints compradors.

3.2.- Confirming

EL FACTURATGE PROVEÏDOR és un producte, conegut habitualment com "CONFIRMING". El Confirming consistix a millorar la gestió de pagaments d'una empresa als seus proveïdors, a partir de la subcontractació de la mateixa. El servici és oferit per entitats financeres i consistix a gestionar els pagaments d'una empresa als seus proveïdors nacionals, oferint-li a estos la possibilitat de cobrar les factures amb anterioritat a la data de venciment.

És una font de finançament per a l'empresa (ajornant el pagament dels deutes) com per als proveïdors (anticipant el cobrament de les mateixes).

Apareixen tres actors:

  • Pagador o ordenant: Empresa que ha d'atendre el pagament de factures dels seus proveïdors en els terminis prèviament acordats..
  • L'Entitat Financera: Entitat que intermèdia en l'operació de pagament. Rep del l'empresa pagadora la informació de les factures a pagar -ja conformades- i realitza les gestions oportunes per a saldar les mateixes en les dates acordades.
  • Cobrador o Beneficiari: Empresa que té el dret de cobrament com a conseqüència de la prestació d'un servici o el subministrament d'un bé.

La denominació "Sense recurs" indica que, en el moment de produir-se l'adquisició, el "Proveïdor" emissor de les factures queda alliberat de qualsevol eventualitat, assumint l'entitat financera tot el risc de l'operació i podent, en cas d'impagament, entaular només procediment contra el Client deutor i, si és el cas, els garants de l'operació.

 

 

CARACTERÍSTIQUES/FUNCIONAMENT

a)  Recepció de compromisos de pagament

L'empresa pagadora ordena irrevocablement, a l'Entitat financera, el pagament a càrrec seu de deutes o factures a què ha donat la seua conformitat, a favor d'uns determinats proveïdors i amb dates de venciment concretes.

 b) Comunicació a proveïdors

L'Entitat financera remitent cartes als proveïdors inclosos en el suport, avisant de ser l'Entitat, encarregada del pagament de les factures als seus respectius venciments. En la mateixa comunicació, l'Entitat financera , oferta la compra "Sense recurs"(dit d'una altra manera, l'entitat financera oferix anticipar el cobrament) a dites proveïdores de les seues factures, abans de la data de venciment del pagament, en unes condicions determinades, generalment amb un diferencial ja pactat amb el CLIENT sobre el MÍBOR vigent en cada moment segons els dies que resten per a cada venciment.

 c) Resposta dels Proveïdors

Case d'acceptació pel proveïdor, amb l'antelació requerida, es realitzara l'operació, abonant-li l'import net per mitjà de transferència.

Cas de no optar per la bestreta, l'abonament pel nominal es produirà en la data de venciment de cada factura.

 d) Informació a Client

L'Entitat financera informa periòdicament l'empresa CLIENT, de les compres "Sense recurs" (Bestretes) que haja efectuat i els proveïdors amb els que s'han formalitzat tals operacions .

 e) Venciment de les factures i abonament de compensacions

Al venciment corresponent, l'Entitat financera càrrega en el compte de l'empresa l'import nominal de totes les factures que esta li ha ordenat pagar al seu dia.

Al mateix temps, l'Entitat financera, si és el cas, abonarà en el compte de l'empresa l'import corresponent al percentatge, si així s'ha negociat entre ambdós, dels marges i/o comissions aplicats en les compres de factures "Sense recurs" (Bestretes) que s'hagen efectuat als proveïdors.

 

AVANTATGES PER ALS PROVEÏDORS (si sol·liciten bestreta):

  •  elimina el risc d'impagats.
  • obtenció de finançament immediat.
  • garantia de liquiditat.
  • augment de la seua capacitat d'endeutament (venda sense recurs).
  • millora de ràtios financers.
  • no consum de les seues línies de descompte habituals.

 

AVANTATGES PER A L'EMPRESA

  •  obtenció d'ingressos financers addicionals (si es pacta repartiment d'interessos i/o comissions).
  • millora de solvència/imatge de pagaments davant del proveïdor: els pagaments estan avalats  per una institució financera
  • flexibilitat del producte pel seu automatisme i alternatives proposades al seu proveïdor.
  • Simplificació i optimització de la gestió de pagaments.
  • Optimitza la tresoreria facilitant el control i gestió del circulant
  • Capacitat de negociació amb els seus proveïdors, garantint-los la liquiditat immediata
  • Simplifica les gestions administratives, al tractar-se per mitjans informàtics.
  • No hi ha costos d'emissió de pagarés i xecs, o manipulació de lletres de canvi.
  • Evita telefonades de proveïdors per a informar-se sobre a situació de les seues factures
  • Més seguretat i control en el tractament dels seus pagaments.

 

Com a INCONVENIENT, cal tindre en compte que, per les característiques del producte, se sol adoptar un criteri selectiu a l'hora de la seua comercialització, oferint-lo habitualment a empreses d'una envergadura suficient que permeta a l'Entitat Financera rendibilitzar el treball administratiu que comporta

 

 

3.3.- Rènting

 

Contracte pel qual l'empresa de rènting s'obliga a posar a disposició del client un actiu en règim d'arrendament  i per un termini de temps determinat. Per la seua banda, el client s'obliga al pagament d'una renda periòdica, renda que inclou l'ús del bé, així com els gastos de manteniment i segur que cobrisca possibles sinistres al mateix.

El rènting és per tant una fórmula que combina finançament amb contractació de servicis.

S'aconsella la seua utilització per a accedir a equips informàtics d'última generació, així com a equips de transport, elements caracteritzats per la seua ràpida obsolescència.

 FUNCIONAMENT:

 a)      El sol·licitant selecciona un actiu (maquinària, instal·lació, etc.) que precisa per al seu funcionament.

 b)     L'empresa de rènting adquirix el bé seleccionat al proveïdor i contracta tant el manteniment com el segur del mateix. En esta situació ho posa a disposició del sol·licitant per mitjà de la firma d'un contracte de rènting.

 c)      El sol·licitant es compromet a abonar a l'empresa de rènting quotes periòdiques de lloguer pactades en el contracte durant el termini de temps definit en el mateix.

 

AVANTATGES:

 Permet accedir actius sense necessitat de realitzar desembossament inicial ni aplicar recursos financers a l'operació.

  • Millora liquiditat empresa.
  • Evita l'obsolescència dels béns. Permet una millor adaptació a l'evolució tecnològica dels equips existents en el mercat, o a l'evolució de la pròpia empresa
  • Les quotes de lloguer abonades són fiscalment deduïbles en l'IS en la seua totalitat.
  • Els béns en règim de rènting no s'incorporen al balanç de l'empresa,ni com immobilitzat ni com a passiu, per la qual cosa no implica immobilització de recursos ni modifica la situació d'endeutament de la mateixa.
  • Tràmits comptables senzills.
  • Evita qualsevol controvèrsia sobre l'amortització de l'equip ja que no és propietat de l'arrendatari

 

DESAVANTATGES:

  •  No hi ha opció de compra a favor de l'arrendatari al finalitzar el contracte d'arrendament.

 

 

3.4.-Lísing

Contracte d'arrendament financer amb opció de compra d'un bé moble o immoble. L'operació de lísing és més pròpiament una operació de compravenda amb pagament ajornat, que un lloguer.

En ella intervenen les figures següents:

  •  El sol·licitant.
  • L'empresa de lísing.
  • El proveïdor.

El funcionament d'una operació de lísing és el següent:

  • El sol·licitant selecciona un actiu (maquinària, instal·lació, etc.) que precisa per al seu funcionament.
  • L'empresa de lísing adquirix el bé seleccionat al proveïdor i ho posa a disposició del sol·licitant per mitjà de la firma d'un contracte d'arrendament financer.
  • El sol·licitant es compromet a abonar a l'empresa de lísing quotes periòdiques pactades en el contracte durant el termini de temps definit en el mateix. Les quotes podran ser prepagables o post-pagables
  • La duració del contracte no pot ser inferior a dos anys en el cas de béns mobles o a deu anys en el supòsit de béns immobles
  • Una vegada vençut el termini de l'arrendament el sol·licitant pot optar entre les opcions següents:
  • Adquirir el bé, pagant l'última quota de 'Valor residual' establida en el contracte.
  • Renovar el contracte d'arrendament.
  • No exercir l'opció de compra, entregant el bé a l'empresa de lísing

S'aconsella la seua utilització per al finançament tant d'actius mobiliaris –maquinària, vehicles, equips procés informació, etc.-, com d'actius immobiliaris.

Podem assenyalar els següents tipus d'operacions de lísing:

  • FINANCER: La societat de lísing es compromet a entregar el bé, però no al seu manteniment o reparació, i el client queda obligat a pagar l'import del lloguer durant tota la vida del contracte sense poder rescindir-ho unilateralment. Al final del mateix, el client podrà o no exercitar l'opció de compra.
  • OPERATIU: És l'arrendament d'un bé durant un període, que pot ser revocable per l'arrendatari en qualsevol moment, previ avís. La seua funció principal és la de facilitar l'ús del bé arrendat a base de proporcionar manteniment i de reposar-ho a mesura que sorgisquen models tecnològicament més avançats

 

AVANTATGES:

  • Permet el finançament del 100% de l'operació sense necessitat de realitzar desembossament inicial, amb la qual cosa l'empresa no patix una disminució de l'actiu circulant.
  • Disfruta d'un tractament fiscal favorable ja que es permet l'amortització accelerada del bé.
  • Major agilitat i rapidesa en els processos de tramitació i concessió. Sol poder tancar-se una operació en menys temps que demanant un préstec bancari
  • No suposa empitjorament de la situació d'endeutament de l'empresa.
  • Flexibilitat en l'establiment de les quotes, podent adaptar-les a la seua conveniència (constants, creixents, carència...).
  • Les quotes són preses com a gasto deduïble.
  • No cal fer un desembossament inicial, Es manté la rendibilitat econòmica sobre actius fixos, atés que el lísing no apareix en el balanç. Conseqüentment tampoc modifica el ràtio d'endeutament de l'arrendatari.
  • Al final, per mitjà del pagament d'un valor residual prefixat en el contracte, es pot adquirir la propietat del bé.

 

3.5.-Lease-bacK i rent-back

Operació consistent en què el bé a arrendar és propietat de l'empresa que ho ven a l'entitat de lísing o rènting perquè esta de nou li'l cedisca en arrendament.

Ambdós  fórmules consistixen a transferir la propietat dels béns titularitat de l'empresa a una entitat financera, rebre l'import que es pacte per la dita transferència de titularitat, garantir-nos el seu ús per mitjà d'uns contractes de lísing o rènting i pagar les corresponents quotes mensuals per l'ús dels béns.

Les diferència principal entre ambdós contractes consistix en l'opció de compra.En el cas dels lísing es permet exercitar l'opció de compra, i per al cas dels rentings només es realitza lloguer, amb la qual cosa el rent-backs s'utilitzen per a equips tecnològics i vehicles, amb valors residuals baixos o tendents a zero i el lease-back s'utilitza en inversions immobiliàries dins de l'empresa com poden ser naus industrials o oficines, atés que a priori es pressuposa revaloració dels actius.

 AVANTATGES:

  •  S'aporten béns com a garanties de tota l'operació, facilitant l'obtenció del finançament desitjada.
  •  El percentatge de finançament que s'obté és el 100%del valor del bé
  • Les quotes mensuals i duració del contracte són negociables, sempre amb el límit de la vida útil dels béns objecte del contracte.
  • La immobilització financera que hem generat amb l'adquisició dels actius, la podem alliberar per a destinar els diners obtingut per mitjà d'estos contractes a finançar l'activitat corrent de l'empresa, sense comprometre per això la viabilitat de l'empresa ja que continuem disposant de tots els elements productius de la mateixa.
  •  A nivell fiscal, les quotes de rènting es consideren gasto íntegrament, i el tractament fiscal del lísing també presenta aspectes molt favorables.

DESAVANTATGES:

  •  Adquirim uns compromisos de pagament mensuals a llarg termini que cal complir: si no millorem la tresoreria de l'empresa amb estos finançaments aconseguint un fons de maniobra positiva, al final ens trobarem en una situació pitjor que la inicial atés que no disposarem de l'actiu, tindrem obligacions de pagament addicionals i no tindrem la liquiditat suficient.

© 2015 - Ajuntament d'Alcoi - Conselleria de Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball